28 Fira de titelles de Lleida - Oriol Pujols
385
post-template-default,single,single-post,postid-385,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Fira de titelles de Lleida - oriol pujols

28 Fira de titelles de Lleida

El cap de setmana del 6 i 7 de maig, a casa, el tenim marcat de fa mesos. La fira de titelles de Lleida, des de fa 28 anys, omple els teatres i carrers de la capital del Segrià de propostes teatrals basades en l’art del titella. Tot i néixer enfocada al sector català, ben ràpid es va obrir a propostes internacionals. Actualment la Fira acull tant espectacles en escenaris a l’aire lliure com en sales, en una mateixa mesura. El número de companyies programades a cada edició gira entre les 20 i 30, amb l’execució d’unes 70 sessions públiques i la presència de més de 300 professionals.

Com que els caps de setmana dels mesos d’abril fins a setembre estan farcits de propostes, aquest any hem optat per anar-hi només un dia, encara que això hagi suposat sortir de casa a les 7:45 i tornar a les 00:00 de la matinada amb un nivell de cansament digne de les grans jornades.

La sorpresa de la jornada, i de tota la fira, no es va fer esperar i a la primera de canvi ens va caure un espectacle rodó, preciós, atrevit, treballat i molt, molt bonic, encara que acabéssim tots plorant de tristesa.

A les deu del matí, al CaixaForum de Lleida, hi havia programada l’obra de teatre “LUPPO” de la companyia gallega Baobab teatro. Dos actors sobre l’escenari (Óscar Ferreira i Andrea Bayer), un escenari composat íntegrament per caixes de cartró, dos personatges principals (Luppo i Tulún), rutines diàries, maletes plenes de records i aventures i òpera, molta òpera. “Luppo” és un espectacle que parla del cicle de la vida, de la inclinació cap a les persones que ens envolten, en particular cap a la gent gran, i de la importància de les històries que construïm al llarg de la vida. La bellesa de la història, així com una escenografia molt cuidada i un atreviment argumental poc comú en espectacles infantils, fan d’aquesta proposta una de les millors que hagi tingut el plaer de veure mai. No és casual el PREMI AL MILLOR ESPECTACLE INFANTIL a la Feria de Teatro de Ciudad Rodrigo 2015.

Després d’aquesta agradable sorpresa ja havia valgut la pena tot i només eren les 11 del matí. Els carrers de Lleida es comencen a omplir de gent i les primeres propostes itinerants prenen el carrer. Menció especial per l’espectacle “TRANSHUMÀNCIA” de la companyia “Xip-Xap teatre“. La bellesa visual de la proposta i el bon rotllo que desprenen fan les delícies de grans i petits. Una hora en la qual el ramat es deixa portar agafant protagonisme de tant en tant. Heu provat mai de munyir una cabra de fusta? Divertidíssim!

La vessant més solidària de la fira de titelles de Lleida es manifesta amb dues propostes concretes: un descompte en les entrades a canvi de donar sang i entrades pels espectacles del pati de L’Institut d’Estudis Ilerdencs a canvi de menjar pel Banc dels aliments. CHAPEAU!

Precisament el pati de L’IEI va ser l’escenari per la presentació de dos projectes cosins germans: “Pipa, el titella meravella“, de la companyia “La puntual” i “Matito“, de la companyia del mateix nom. Néstor Navarro i Arnau Colom són dos titellaires relativament joves però amb molta presència i experiència dalt l’escenari.
Amb una escena així el futur del sector dels titelles de guant està garantit. Si teniu l’oportunitat de veure qualsevol dels dos espectacles no us la deixeu perdre: crítica social, aventures, amors i desamors, vida i mort i, sobretot, molt bon humor. A mi, personalment, la proposta dels germans cambrilencs Clara i Arnau Colom m’entusiasma per la incorporació de la música en directe: acordió, percussió i la veu espectacular de la Clara acompanyen a la perfecció el desenvolupament brutal de talent teatral de l’Arnau.

Tot passejant per Lleida vaig tenir l’oportunitat de trobar-me diversos reusencs i reusenques. El sentiment era unànime: “quina llàstima no poder gaudir d’una proposta així a la nostra ciutat”. A mi, realment, no m’importa recórrer el país per gaudir d’aquest tipus de festivals, crec que gaudir de les ciutats i pobles forma part de l’experiència, però estic molt d’acord en el sentiment que el nostre gran festival cultural, el Trapezi, no està a l’alçada del festival de titelles de Lleida. Què ens està passant amb el festival de Circ, que ja no genera cap mena d’entusiasme entre els reusencs? En desconec els motius, però sé del cert que el cap de setmana vinent no faré grans esforços per assistir-hi. Si coincideix hi aniré, però si surt alguna proposta alternativa no m’ho pensaré gaire. Quina llàstima!

Finalment voldria felicitar a la ciutat de Lleida per l’aposta decidida pel titella, per la celebració d’un festival molt ben parit i per donar espai als creadors del nostre país. L’any vinent tornem, segur!

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies