Per la música em coneixeràs... excepte si ets Spotify - Oriol Pujols
444
post-template-default,single,single-post,postid-444,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

Per la música em coneixeràs… excepte si ets Spotify.

Hans Christian Andersen fou un escriptor i poeta danès, famós pels seus contes per a nens, dels quals destaquen “l’aneguet lleig”, “la sireneta” i “la reina de les neus”. A aquest bon home se li atribueix una frase que, personalment, trobo molt encertada: “On les paraules fallen, la música parla“.  La música és el llenguatge universal per excel·lència, molt per sobre de qualsevol altra expressió amb intenció comunicativa. La música emociona, entristeix, enamora,… qualsevol sentiment humà té un bon feix de cançons que la representen i amb una capacitat de transmissió molt superior que la parla.

Com en tot el que ens envolta hi ha llums i ombres i caldria una revisió a fons del que realment volem definir com a música. Per fer un símil més senzill d’entendre: considerem pa “allò” que es ven a les gasolineres? Amb la música hauria de passar alguna cosa similar: considerem música els grans hits de la MTV? Ens inventem un altre nom per definir “allò”?

Tinc la sort, o la desgràcia, de treballar moltes hores davant d’un ordinador en processos creatius. Té molts inconvenients, la majoria molt evidents, però una cosa realment bona és que puc escoltar moltes hores de música cada dia. La música em fa feliç, em dóna molt més del que em demana i té la virtut de seguir sorprenent-me cada dia. Quin dia tinc avui? Què he de fer? Com m’he llevat? Doncs avui toca això. Senzillament genial.

La música és el complement ideal per la vida. Existeix una banda sonora perfecte per cada ocasió, només cal trobar-la. Què seria del cinema sense la música? Us heu imaginat mai que haguéssiu de triar entre perdre la vista i perdre l’oïda? Jo no puc concebre la vida sense música, així que ja sabeu la meva resposta.

Sóc fill d’una generació que vivia la música d’una manera molt diferent a com ho fem ara. Als 15 anys, a la colla, la música ho era tot: et definia, creava el teu cercle d’amistats, organitzava el teu oci,… Els punks, els heavies, els rockerus, els popis, els maquinerus, els pijos,… Alguns pensareu que segueix sent així, però no, ara l’important per definir-se és l’estètica i no pas la música. Per nosaltres, per la colla, la música era anar a passar tota la tarda al carrer Tallers de Barcelona a remenar discs, a guaitar les pissarres de Revolver, Daily Records i demés temples per saber qui venia a tocar i a on. A Zeleste? A Garatge? La música era anar vestit d’una manera o d’una altra, era decidir les vacances segons els “bolos” que hi havia, era, en definitiva, que la teva vida orbités al voltant de la música i s’emportés la immensa majoria del teu pressupost.

Els temps canvien, per sort, i ara tota la meva música passa per un sol lloc: “SPOTIFY“, l’aplicació més important de totes les que es fan i es desfan.

Us heu parat mai a analitzar el vostre compte? Heu observat quines cançons teniu agrupades? De quin any són? De quin estil? Jo us he de confessar que al voltant del 90% de les cançons que escolto habitualment són anteriors a l’any 2000. Fa 17 anys que la música de nova creació no desperta en mi massa interès. No us sembla apassionant intentar esbrinar coses de vosaltres a través de la música que escolteu?

Tot i que adoro Spotify hi ha un petit detall que no arribo a comprendre. Segur que heu sentit a parlar del Big Data, de la quantitat indecent de dades que es generen a diari al món i que, en el cas que algú les analitzi, són capaces de donar informació molt susceptible de ser usades en benefici propi. Facebook, Google i la resta de gegants tecnològics basen el seu ser en el control d’aquestes dades: gustos, aficions, amistats, dades personals, dades de contacte, interessos, hàbits, opinions personals,… “Si el producte és gratuït vol dir que el producte ets tu“. Recordeu quan totes les enquestes deien que Trump perdria les eleccions? Google ja sabia que no seria així. Amb tot això: Per què Spotify em segueix posant anuncis que no em generen el més mínim interès? Com pot ser que porti més de 2 hores escoltant trash metal i m’anunciïn una llista de “reguetón”? De debò no hi ha ningú a Spotify capaç de definir targets d’usuaris segons la música que escolten? De debò cap marca ha detectat el potencial d’oferir un producte o un servei en el moment ideal? Un canvi en l’estil de música pot voler dir un canvi d’estat d’ànim, escoltar música nipona pot voler dir que ens encantaria un viatge a Japó,…

Jugo a la meva contra, ho sé, però no arribo a entendre com poden ser tan babaus aquesta gent. Amb aquests ingressos potser podrien pagar millor als músics, els autèntics protagonistes de tot això.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies