Cal convertir el tancament de la presó Model de Barcelona en un xou?
509
post-template-default,single,single-post,postid-509,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive

Cal convertir el tancament de la presó Model de Barcelona en un xou?

Aquest últims dies tot català barra catalana que hagi vist, escoltat o llegit alguna notícia sabrà que a Catalunya han passat dues coses que ens han canviat com a país. La primera, i no per això menys important, és que el CF Girona masculí ha aconseguit el dret a jugar a la primera divisió del futbol espanyol a partir de la temporada vinent. Hem tingut, els amants de les notícies, l’enorme plaer de seguir el minut a minut de les celebracions i les molt necessàries declaracions dels jugadors, sempre tan interessants, sorprenents i transcendentals. No recordo massa bé com van tractar els mitjans de comunicació els ascensos tant del Nàstic com de la U.E. Lleida, però alguna cosa em diu que aquest país nostre, Catalunya, té alguna cosa especial amb Girona que no té ni amb Ponent ni amb el sud (del Principat). Res de nou al front.

Ara bé, la notícia realment important ha estat el tancament de la presó Model de Barcelona. Si hi ha alguna cosa més important que Girona a Catalunya és, sens dubte, Barcelona, la capital. Ja ho diu la dita (que m’acabo d’inventar) que no plou a Catalunya fins que no ho fa a Barcelona.

La noticia té un interès real ja que aquesta infraestructura és un testimoni directe dels últims 113 anys de vida del país. Ha viscut un dels pitjors episodis de repressió política en primera persona (el franquisme), va veure morir d’una manera indigna i il·legal Salvador Puig Antich i, ja en democràcia, ha presenciat episodis tant lamentables com la proliferació de la SIDA, drogoaddicció, motins,… La història recent del país s’escriu, també, a la presó Model de Barcelona. Tema a banda és el tractament que alguns mitjans de comunicació han decidit fer del tancament. El dia abans del tancament definitiu, el dimecres 7 de juny del 2017, televisió de Catalunya, a través de TV3, va decidir emetre en directe el moment en el qual els interns es repartien el sopar. Qui estigués veient les notícies de TV3 va poder saber que aquells interns procedien a sopar un gaspatxo de primer (més tard hem sabut que massa fort de cogombre), pizza margarita de segon i gelat de postres. Càmeres, llums, reportera i a preguntar què tal tot. Aquesta connexió té un interès periodístic real o, pel contrari, busca el sensacionalisme per tal d’atraure espectadors? L’interès periodístic no es pot situar en el reportatge emès el dia anterior durant el programa Sense Ficció? En aquest documental vam reviure els moments més importants del centre penitenciari, des de la seva obertura, passant pels moment foscos del feixisme i els no menys foscos de l’època olímpica. Sí, al Sense Ficció vam poder conèixer interns actuals del centre, ens van explicar els motius pels quals eren allà tancats, què fan en el seu dia a dia, què els preocupa i què no del fet que tanqui la presó en la qual estan tancats actualment. Entremig de tot això vam tenir temps de conèixer testimonis de primera mà d’antics presos (polítics i no polítics) i les seves reflexions al voltant del fet. En resum, un documental amb un alt interès periodístic.

Encara en estat de xoc per tot allò vist a les notícies de La Nostra, decideixo compartir a twitter la pregunta sobre si cal que TV3 i RAC1 (ara entro a l’emissora del Grup Godó) facin aquestes connexions en directe o es quedin a dormir a la presó. No dono pas la meva opinió al respecte, simplement em pregunto si és necessari fer-ne un espectacle. Au doncs, a dormir que demà toca matinar.

Avui, al voltant de les 10 del matí, he vist casualment un tuit des del compte de “el món a RAC1” citant el meu tuit en format de captura de pantalla i anunciant que en aquells moments Nacho de Sanahuja comentaria la piulada de la tertúlia. Heus aquí el piulet:

La primera sorpresa que he tingut ha sigut el títol: “la piulada de la tertúlia”. Desconeixia que es pogués piular amb caràcter retroactiu. M’ha semblat molt interessant. Després la gran desil·lusió: Jaume Barberà, un periodista que, per mi, mereix tot el respecte del món, ha començat a utilitzar un to de menyspreu poc digne d’algú de la seva experiència i prestigi periodístic. Més o menys ha vingut a dir que “el millor que tenen els ignorants és que no saben que ho són”. Desconec si m’estava dient a mi que era un ignorant o a l’altre noi, el qual ha utilitzat un to més agressiu cap al fet que Jordi Basté dormís a la Model. Jo en cap moment he donat la meva opinió, no he faltat al respecte a ningú ni he afirmat que no calia informar sobre el tancament de la Model. Ni tant sols he esmentat que no calgués fer el programa en directe des de la presó (com també han fet els del Matí de Catalunya Ràdio). Em pregunto si CAL connectar en directe durant el sopar i si CAL dormir a la presó amb el perill que pot suposar el fet de banalitzar dormir a la presó, encara més si aquesta és la Model, emblema de la repressió franquista. Desconec si alguna de les persones que han passat el pitjors moments de la seva vida entre aquelles parets es poden sentir ofeses pel fet que un periodista pugui arribar a creure (i fer creure) que el que ell ha fet és equiparable al que ells van haver de viure (i morir).

Per acabar, en el cas que algú del programa ho arribi a llegir, els demanaria l’amabilitat de citar la persona del tuit de la tertúlia per tal que estigui assabentada que s’està parlant d’ella en directe. I ja posats, i si no és molt demanar, donar algun tipus de dret a rèplica perquè, tot i que avui no ha passat, no es converteixi el comentari del piulet en una carnisseria cap a algú que no es pot explicar. Així com a twitter tothom pot dir les animalades que vulgui, a la ràdio, i més si és la més escoltada del país, hauríem de vigilar de no fomentar l’odi cap als altres. A mi, avui, m’hagués agradat poder explicar el meu punt de vista, que sempre ha sigut molt respectuós amb tothom.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies