Sobre els 30 minuts dedicat als youtubers - Oriol Pujols
523
post-template-default,single,single-post,postid-523,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

Sobre els 30 minuts dedicat als youtubers

El 30 minuts és un dels imprescindibles del nostre país. Quan el cap de setmana ja agonitza mitja horeta d’informació i cap al llit. He consultat quin any es va començar a emetre i data del 1984, per tant porta 33 anys ininterromputs en antena, poca broma! He de confessar que últimament he observat que molts diumenges el meu Time Line de twitter es centra en el “Salvados” del Jordi Évole, però no hi tinc massa tirada, la veritat. Em dec fer vell, però la costum d’acabar el cap de setmana amb el 30 minuts no la vull perdre. També m’agrada molt el nou format “cosí germà” del Sense Ficció, encara que pel dia i hora que el fan el tema m’ha d’interessar de debò, que jo a les 10 ja sóc al llit.

El programa d’aquesta setmana m’interessava especialment. Em dedico al món del màrqueting i la comunicació i sempre és interessant veure com s’enfoca una temàtica en la qual hi tens certs coneixements. No us passa que quan en una tertúlia de la ràdio parlen del TEU TEMA te’n adones que la majoria no en té ni idea i parlen d’oïdes i molt per sobre, passant per un quants tòpics? A mi em passa quan, molt de tant en tant, parlen de temes relacionats amb la geologia, ja siguin els terratrèmols de la Castor o pels esvorancs del Carmel. Creieu-me, a les tertúlies radiofòniques no en tenen ni idea de geologia.

Al que anava, al 30 minuts de diumenge. El programa em va decebre una mica. A banda de presentar-nos uns quants youtubers catalans de ressò i de conèixer una mica el seu món, va passar massa per sobre de temes que són realment importants. Ara parlo com a pare, però m’hagués agradat conèixer quants diners mou el sector, com remunera Youtube els vídeos, quines marques contracten els serveis del youtubers, quants diners paguen les marques, si hi ha manera de saber si un contingut està patrocinat, quines tècniques s’acostumen a utilitzar per colar els productes anunciats,… Es tractava, en definitiva, de posar sobre la taula de mares i pares quines eines podríem fer servir per controlar, si es pot, un món que a la majoria ens cau lluny, molt lluny.

La millor manera de veure programes com el 30 minuts és amb el mòbil a la mà i el twitter obert, no en tingueu cap dubte. Sempre hi ha qui veu alguna cosa que tu no has vist o qui és més ràpid que tu analitzant la situació. El twitter treia fum davant d’aquella fotografia d’una generació que comença a treure el cap i que desconeixem (quasi)tots. Com pot ser que aquests nanos tinguin tants milions de seguidors? Què aporten per agradar tant? De debò que només parlen a càmera i prou? A la meva època almenys sabien tocar la guitarra deia un. No entenem res perquè som d’una altra generació.

Per motius de feina he hagut de treballar en el món dels influencers, persones amb molts seguidors a les xarxes socials que creen tendències, parlen de temes d’actualitat i de vegades, a canvi de diners, fan publicitat de productes o serveis. No ens hem inventat res de nou, fa molts anys que la publicitat utilitza cares conegudes per anunciar-se, però potser ara el que és realment nou és la possibilitat que qualsevol persona arribi a aquest estatus, vingui d’on vingui i es digui com es digui. Existeix, doncs, una certa socialització de l’èxit. Sovint es diu que el més atrau a la gent jove és aquesta sensació que els influencers són gent com ells, normals i corrents, a diferència de la televisió tradicional, plena d’estrelles que viuen en un altre món.

I aquí rau el gran conflicte. La majoria dels adolescents no són conscients que la puresa dura molt poc, si és que n’hi ha mai. Molts dels que comencen ho fan pensant en l’èxit i no fan res que pugui molestar cap marca, per exemple, o ja parlen de determinats productes abans de cobrar per tal d’agradar a les grans empreses. Són males persones els influencers? En absolut! Són gent que a base de molta feina aconsegueixen que la seva opinió tingui un valor i, arribats a un moment, s’ho fan pagar. La majoria no som conscients de la feina que hi ha darrera de la gestió d’una xarxa social amb contingut diari. Són tantes les hores que s’han de dedicar al principi que la majoria de la gent s’hi ha de dedicar a temps complert. Aquesta és una de les raons per la qual molts dels influencers són molt joves. Has d’anar a tots els actes que et proposin, has d’estar enganxat al mòbil nit i dia per fer un seguiment acurat dels seguidors, has de crear contingut nou cada dia i, en el cas dels youtubers, editar-lo i tot. Aquesta feina et pren la vida!

Aquesta setmana vaig veure que l’últim programa del Polònia de TV3 havia fet el tercer millor resultat de la temporada amb 700.000 espectadors. Les dades són boníssimes i suposo que a can “Damm” deuen estar encantats amb el patrocini però si ho comparem amb el canal de Youtube de Rubius OMG, amb més de 25 milions de seguidors i una mitjana de 3 a 8 milions de reproduccions per vídeo, ens podem adonar de com de diferent i d’atractiu pot ser Youtube per les marques. És una qüestió simple de volum de públic potencial.

Un altre dels temes estrella a can Twitter va ser que el 100% dels youtubers catalans utilitzen el castellà a les seves xarxes socials. Això és així sempre. En aquest sector és ruc qui es vol tancar en un mercat de 10 milions de persones quan pots optar a tota l’Amèrica llatina. Us vull llançar una pregunta: quan consulteu coses a la xarxa ho feu a través de google.cat o utilitzeu el .com o el .es? Quan busqueu informació la “pregunteu” en català o castellà? Penseu com actueu i rebreu respostes. Jo ja us dic que la meva primera cerca és sempre en català i cada vegada més em vaig trobant les respostes en la meva llengua materna. Si tots insistim hi haurà més i més gent que optarà per un mercat més petit però més fidel. De nosaltres depèn.

 

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies