La campanya #unclicmenys. Diguem prou! - Oriol Pujols
535
post-template-default,single,single-post,postid-535,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,footer_responsive_adv,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

La campanya #unclicmenys. Diguem prou!

-Les noies de #unclicmenys han dit prou i ens proposen que entre tots els traiem els clics pescats als diaris digitals.

-Pescaclics és un terme que descriu un contingut web que està dirigit a la generació d’ingressos per publicitat en línia, sobretot a costa de la qualitat o l’exactitud, confiant en titulars sensacionalistes per atreure clics i fomentar el desviament del material a través de xarxes socials en línia.

Com bé sabeu alguns soc molt fan de Twitter, la xarxa social més versàtil que existeix:

  • És la més ràpida de totes. Els “breaking news” només tenen sentit a Twitter
  • És la més complerta de totes. Permet compartir opinions, banalitats, enllaços externs, fotografies i vídeos
  • És la més democràtica de totes. Socialitza la comunicació entre persones
  • És la més interactiva de totes. La televisió tradicional està viva gràcies a Twitter i els seus debats paral·lels
  • És la que millor sentit de l’humor té. Els millors acudits que he llegit els últims 5 anys són tots de Twitter

Aquest cap de setmana he tingut una alegria immensa en descobrir que un grup de periodistes (noies) han decidit crear un compte que es dedica a trollejar els mitjans de comunicació que utilitzen la tècnica del pescaclics (clickbait en anglès).  Pels qui no ho sapigueu el pescaclics és un “terme que descriu un contingut web que està dirigit a la generació d’ingressos per publicitat en línia, sobretot a costa de la qualitat o l’exactitud, confiant en titulars sensacionalistes per atreure clics i fomentar el desviament del material a través de xarxes socials en línia. Els titulars pescaclics normalment procuren explotar la “bretxa de la curiositat”, proporcionant informació suficient, però no completa, per fer que el lector, curiós per satisfer la seua curiositat, haja d’accedir als continguts enllaçats”. 

En Josep M. Ganyet en parlava a la revista “Via empresa” el passat 27 de Maig de 2016 en un article titulat “L’article que els diaris digitals no volen que llegeixis”.

El que va començar com una arma dels diaris digitals en la guerra pels ingressos publicitaris ha acabat sent el recurs més utilitzat per qualsevol mitjà que utilitzi plataformes digitals. Un exemple d’ahir mateix. L’usuari   denunciava que 4 de les 5 noticies de portada de la versió digital del Diari Sport utilitzaven la tècnica del pescaclics. La prova aquí:

Com es pot comprovar a la foto la tècnica és realment senzilla: titular que apunta a un contingut curiós i atractiu molt sovint en forma de pregunta i cap pista de la resposta. També funciona molt bé apuntar que l’usuari “fliparà” o que el que es trobarà serà increïble. Ha fet molta fortuna la frase “y lo que vino luego te sorprenderá”.

La tècnica del pescaclics posa en evidència dues grans coses:

  • Ens prenen per rucs
  • La guerra per la publicitat és molt ferotge. En el món digital tothom lluita amb tothom per obtenir els tan desitjats ingressos per publicitat i si s’han de passar l’ètica periodística pel forro doncs ho fan.

En el meu cas el que més em sobta, a banda que la gent segueixi clicant, és que les marques paguin diners per aquests clics fantasma, de qualitat dubtosa i que no garanteixen cap tipus de retorn. Quina deu ser la mitjana de permanència d’un usuari captat per la tècnica del pescaclic? Té aquest usuari prou temps per observar els anuncis amb prou deteniment? Si jo representés una marca davant d’aquests digitals exigiria conèixer el temps d’estada de l’usuari a la pàgina web, el comportament de l’usuari dins la web (es fidelitza o marxa de seguida), quina quantitat d’usuaris nous es capten, quants clics he tingut cap a la meva web, el perfil d’usuari que capta el mitjà digital,… Mil coses abans que el número de clics diaris.

Doncs les noies de Un clic menys han dit prou i ens proposen que entre tots els traiem els clics pescats als diaris digitals. En el cas de topar-se amb un tuit pescaclics el que cal fer és retuitar-lo tot citant-lo i explicar la resposta al titular poc descriptiu, tot això acompanyat de l’etiqueta #unclicmenys. Si seguiu el seu compte veureu que fan retuit de tots els missatges i, d’aquesta manera, entre tots, estalviarem un munt de clics inútils que segueixen alimentant un monstre que hem d’eliminar. No es tracta de fer mal per fer mal sinó de fer-los veure a aquest mitjans de comunicació que han de canviar l’estil de fer periodisme i la manera d’atraure gent cap a la seva web.

Espero i desitjo que aquestes campanyes serveixin perquè les marques i els digitals trobin altres maneres de finançar el contingut prioritzant, si pot ser, el contingut de qualitat. Tots en som responsables!

 

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies